Agapito (Kèfir)

Ja fa temps que vaig deixar de fer-ne, però durant uns quants mesos vaig estar fent quèfir.
És una mena de iogur, generalment de gust més àcid. La fermentació es duia a terme gràcies a un fong de dimensions macroscòpiques que es colava. El resultat era un iogur una mica més àcid.
Jo ho colava una segona vegada amb un drap de cotó, així queia la major part del suero i quedava un "iogur" de la consistència quasi de la filadèlfia.

Vaig fer fotos del procés i com que no sé què fer-ne, les enganxaré aquí i les esborraré de l'ordinador.

Aquest és l'Agapito. És un munt de fongs anomenats quèfir als quals els vaig posar nom com si d'un sol individu es tractés.

S'ha d'utilitzar un recipient que no s'ha de tancar hermèticament, simplement col·locar-hi a sobre un drap o paper d'alumini perquè no hi caigui ni es fiqui res dins la llet durant el procés. Aquesta llet no ha de ser desnatada, o matareu al fong de gana i us sortirà un ximixurri aigualit que no valdrà res.

S'omple aquest recipient de llet. Generalment la proporció quèfir - llet és de  2 / 10 respectivament i en un dia a temperatura ambient està fet el producte lacti per a consum humà. Es pot variar la proporció sempre tenint en compte que la llet a temperatura ambient aguanta el que aguanta i un percentatge més baix de quèfir fa que el procés trigui més.

 El fong anirà creixent (ja que s'alimenta de la llet que li estem proporcionant) i poc a poc aquesta proporció quèfir - llet estarà més igualada. En aquest punt, o bé tindreu el producte rapidíssim i en quantitats industrials o bé haureu de llençar/regalar/emmagatzemar/... en fi, desfer-vos dels grànols més dèbils i amb un aspecte més lleig i refer la proporció desitjada quèfir-llet.

 La gent amb més paciència anava remenant el recipient cada unes quantes hores per tal que fos més homogeni i el quèfir tingués disponible llet nova per a processar. Jo no ho feia i ho remenava tot al final. Potser el producte no era perfecte, però no havia d'estar-ne pendent.

No es recomana que li dongui la llum (si hi toca una mica la llum tampoc crec que passi res), així que jo tapava d'aquesta manera el recipient amb paper d'alumini. Al final ho feia amb un drapque deixava a sobre el pot. I apa!, a produir! A produir!

Com que el fong no pot tocar metall (segons la viquipèdia), el colava en un colador de plàstic. Com que aquest en concret té els forats molt grossos, a vegades s'hi escolaven trossets de fong... i això que t'enduies pel "body" al menjar-te'l, a part que era una forma de regular-ne la població.

Més fotos de com es cola:

A vegades pot trigar una mica, us podeu ajudar amb una cullera de fusta o plàstic.

L'última part del procés és opcional i ho feia jo perquè el resultat era molt cremós i agradable. Consisteix en colar-ho amb un drap de cotó, lli, o el que vulguis i et vagi millor. Es deixa unes hores fins que coli el suero al gust del cosumidor.

M'he enrotllat molt per explicar-ho, però si us hi fixeu el procés és molt simple i es fan servir estris que quasi tothom té a la cuina (menys el colador, que el vaig haver de comprar expressament i que tampoc no val gaire).

Amb una mica de sucre és molt bo. Amb una mica de mel és excel·lent. Us recomano que aneu provant, doncs la consistència d'aquest "iogur" l'escolliu vosaltres i tant pot servir de beguda, com ser untat com a formatge sobre una torrada amb una mica de melmelada de maduixa per sobre. Podeu provar-ho en plats salats i ja m'explicarà algú com li ha anat.

Salut i imaginació :)