Se'm fa antinatural. Sempre, des de que vas començar a existir, has estat amb mi i no puc entendre que ja no hi siguis. M'he acostumat a esperar, a que si espero algun dia podré tornar a veure o a fer allò que vull. Però no tinc aquesta opció amb tu. Amb tu m'haig de resignar, i no m'hi he acostumat a resignar-me a no tornar-te a veure. No podré abraçar-te ni fer-te petons ni jugar amb tu. Cada cop que tinc temps per avorrir-me no puc evitar pensar en tu i no poder-te anar a buscar o, el que és pitjor, començar a fer-ho i parar-me un segon i dir: no pots trobar-lo, mai el trobaràs.
Tinc encara el llit on dormies amb pèls de color marronós quasi negre. Abans tenies un pèl preciós de color negre profund i brillant. És terrible pensar en l'última vegada que et vaig veure; patint, malalt, amb problemes per respirar. Et trobo tant a faltar i no puc fer res. Sec, impotent, perquè no hi ha res a fer. No estic acostumada a que em diguin "no", que em diguin "mai més". Recordo haver-te abraçat i fer-te un petó. Vas entrar dins el cistell i et vas quedar adormit. Et recordo respirant malament i amb problemes per caminar.
No és just, no vaig poder dir-te on et portàvem ni perquè. No vaig poder parlar amb tu. Ni tan sols vaig poder pensar-m'ho. Però quan vas deixar de respirar, em va caure tot. L'esperança falsa, mentidera, puta esperança que fa que caiguis de més a munt, l'esperança de pensar que potser, buscant molt o amb diners, podries estar més temps amb mi.
Et trobo tant a faltar.

Odio

Que la Merkel se tape el escote (lo del escote no tiene relación, pero no me apetece vérselo). Vendiendo España en general como un país de vagos, que se pasan el día al sol, cuando tiene de las jornadas laborales más largas de Europa. Es que claro, la producción es una mierda, pero la vaca no da más de sí.

Sinceramente, no sé como tiene los sagrados ovarios de decir lo que dice de según que estados miembros, sin tener ni puta idea de como lo están pasando más que por descripciones económicas vagas.

He estado en Alemania y sé que generalmente la gente allí puede vivir bien (aunque cada vez peor), muchos pueden comer después de pagar el alquiler. Por cierto, las bondades de la Merkel destacan por cargarse el estado del bienestar tanto como puede. A los más ricos ni se les exige, y el Deutsche Bank sigue fresco como una rosa, eso sí, los ciudadanos con el culo en pompa. Alemania no ha estado tan mal en décadas. Recuerdo en Göttingen un señor pidiendo dinero en el hospital para pagar sus medicinas. Seguridad social para ellos es: 10€ por día de hospital y por visita.

http://www.lavanguardia.com/internacional/20110805/54196109629/degradacion-social-en-alemania-segun-la-onu.html En fin, tampoco aporta mucho el artículo, pero la Merkel lo está haciendo jodidamente mal.

El món és format d'esponges

El món és format d'esponges. En mulles una i les veïnes queden xopes. L'estació d'autobusos és una esponja que n'engloba moltes. Tota ella em recorda haver de viatjar constantment, i no pel plaer de visitar nous llocs sinó per necessitat, perquè la gent que estimo és lluny l'una de l'altra. El fum del tub d'escapament impregna l'estació. És una olor indiferent les primeres vegades, no fa la mateixa olor que el fum d'un cotxe. És especial, és de tub d'escapament d'autocar. La melancolia i la nostàlgia, els nervis, mals moments, ànsies, presses, són el líquid que mulla les esponges de l'estació d'autobusos i les esponges dins seu. Una és l'olor dels autocars, l'altra són els taulells lluminosos que informen d'arribades i sortides, l'altra és la companyia Alsa, l'altra és la gent dormint en bancs incòmodes, l'altra és la mala postura al seient de l'autocar, l'altra són les nàusees, l'altra són les persones pesades que no et deixen dormir. Esponges, conceptes, una té a veure amb l'altra pel líquid que carreguen.

Quan no hi siguis, recordar els meravellosos moments amb tu em farà mal. El teu record em farà mal, tot tu em faràs mal. I t'estimo moltíssim i també em farà mal. Veuré les teves coses per casa i no podré evitar girar el cap per no veure-les. Una ombra sobre el llit, em pensaré que ets tu, però no, ja no hi seràs. Creuré sentir un picarol, però serà el subconscient i les seves males passades. Tot això no passarà per res, potser demà o demà passat, evitant que t'ofeguis i agonitzis, et sedarem i t'adormirem, ja no et despertaràs. Igual dormir també em farà mal.

Fotos de la càmara del mòvil

Hispanic Society of America

- Conferència del dr John O'Neill a la Universitat de Barcelona -

El seu fundador fou Archer Milton Huntington (1870 – 1955), nascut al sí d’una de les famílies més riques d’Amèrica, constructora del Ferrocarril de la “Central Pacific” i de drassanes també al Pacífic. La majoria de les coses que sabem dels seus primers anys són anecdòtiques. No conservem el seu diari personal però sí que ens aporta molta informació el “A Note-Book in Northern Spain” (1998), una recopilació de cartes a la seva mare (tot i que a ella no li interessava especialment l’art hispànic), notes de premsa retallades i enganxades en un àlbum, i cartes posteriors.

El 1882 viatja a Europa. El fascinen els museus. En els quilòmetres d'obres al museu del Louvre es sent captivat per l'art. En aquest viatge li cau a les mans l’obra on es parla d’Espanya "The Zincali" de George Borrow (Londres, 1841). Després d'haver visitat Liverpool, segons ell "molt gran i bruta", va comentar degut a la lectura del llibre de Borrow: "Espanya deu ser més interessant que Liverpool". De fet la cita sobre la brutícia a Liverpool és l’únic retall del seu diari que es conserva.

Els seus pares tenien una col•lecció d'art francès, italià, etc, en part perduda en el terretrèmol de San Francisco. No obstant, no tenen pas art espanyol. Archer s'entusiasma amb Espanya degut als llibres de Borrow, que el motiven més que "informen". "La Biblia en España" l'omple de preguntes i un nou encís, catalitzadors del seu viatge a la Península Ibèrica.

Mentrestant treballa des dels 17 anys a l’empresa del seu pare, on fa d’aprenent de l’ofici. Ell seguirà concentrat en la poesia i l’estudi de l’art hispànic, pensant en la possibilitat de la fundació d’un museu. Dos anys més tard rebutja un càrrec de més responsabilitat a l’empresa i pretén dedicar-se a l’art i cultura hispànics definitivament amb l’ajut del professor William I. Knapp de la Universitat de Yale.

En el viatge a Espanya, Huntington fa els primers passos com a col•leccionista comprant algunes monedes antigues. La seva col•lecció numismàtica acabarà sent una de les més importants mundialment amb 35.000 monedes i 3.500 medalles.

L’any 1890 posseïa ja una biblioteca de 2000 exemplars, emocionant-se amb les seves noves adquisicions d’exemplars únics en vitela.

En aquesta dècada realitza diversos viatges a Espanya per buscar material per a la seva edició del “Poema de Mío Cid” i per comprar més llibres. Aconsegueix arribar a la versió manuscrita de la família Vidal. Es diu que en aquest moment s’agenollà i besà la taula.

A Espanya compra el “Libro de las Aves de Caza” de López de Ayala (il•luminat i en pergamí); “Oliveros de Castilla” de Fadrique de Basilea, en condicions perfectes; la Celestina i 244 llibres més amb factura de la llibreria Murillo. A Londres compra un exemplar de les “Siete partidas” de Alfonso el Sabio per 70 lliures esterlines i el llibre d’hores negre (de vitela tenyida), de María de Castilla (1458), del que només se’n conserven 14 exemplars, per 45 lliures.

Tot i les bones compres, el Marqués de Jerez i Hiersemann són els seus millors contactes i subministradors. Coneix el Marqués de Jerez en el seu pas per Sevilla i anys després li ven la biblioteca per 5.522.500 francs degut al desinterès dels fills a heredar-la. Això suma 10.000 llibres a la col•lecció de la Hispanic Society, establerta el 1904 i amb la innauguració de l’edifici el 1908. L’adquisició dela biblioteca del Marqués de Jerez desagrada enormement a alguns erudits espanyols en veure com gran part del patrimoni espanyol sortia d’Espanya camí a Nova York. Però Archer és un home que estudiarà tot el possible per expandir la seva col•lecció i coneixements, per exemple, estudiarà cirurgia per a realitzar el camí del Cid evitant i curant les possibles lesions del camí.

Del 1905 al 1915 Hiersemann li ven bastants dels seus llibres, i li busca llibres del seu interès que també li ven. Per desgràcia el contacte es debilita amb la Primera Guerra Mundial i acaba després dels judicis de Nürnberg en què es considera espies a Huntingon i la seva dona fins que se’ls acaba deixant en llibertat.

Fou un home que es mantingué allunyat voluntàriament de la societat nova yorquesa i per tant poc conegut. En un primer moment sí que en participà degut al desig de la seva primera dona, de la que es divorcià i després es vengué la casa i es mudà.

Una vegada fundada la Hispanic Society es dedica bàsicament a la burocràcia i en un moment donat deixa de seguir adquirint material. Un cop finalitzada la tasca de recopilació, inicià el catàleg. La feina és immensa. De fet, només de manuscrits poètics i teatrals n’hi ha un munt sense catalogar encara avui en dia. A més a més, per desgràcia, la procedència de la majoria dels seus llibres, però, és desconeguda o se’n té poca informació. Existia una divisió entre la biblioteca privada i la institucional, que aniria rebent material de la privada fins que es passa totalment la privada a la institucional. Aquesta divisió dificulta en certa mesura les coses a l’hora de fer catàleg.

Antonio Rodríguez Mullido va preparar el catàleg per la poesia del segle d’or i els manuscrits poètics de la society. Malgrat els seus esforços i aportació inestimable, les seves indicacions són poc clares en nombroses ocasions, en alguns casos apareixen bosses amb l’etiqueta: “aquí hi ha quelcom important”. Però no es sap què és important del que hi ha a la bossa.

Cal destacar que Archer fou dels primers o el primer a fundar un museu d’accés gratuït al públic i el primer a Nova York. Aquest fet es deu a la seva intenció d’expandir els coneixements de la cultura hispana i elevar-ne el perfil, intenció que el dugué a publicar facsímils d’alta qualitat i repartir-los a diferents centres d’estudis gratuïtament.

La seva col•lecció inclou llengües parlades al llarg del temps en territori hispànic: Portuguès, àrab, hebreu, català, castellà, etc. També inclou material no literari: obres d’art com el quadre de la Duquesa de Alba de Goya, ceràmiques, etc. En total la col•lecció posseix una secció de manuscrits que n’inclou 200.000, la qual no inclou la feina de Huntington, d’uns 5.000 documents més. 15.000 llibres impresos, 250 incunables (una de les col•leccions més importants), el 1931 se n’afegiren 250.000 més, 280.000 revistes, diaris, partitures i fotografies. Huntington donava gran importància als costums, indumentària i la cultura de la gent i als anys 20, als 30 i als 50 obtingué 120.000 fotografies que els plasmaven. Insistia a demanar als empleats i més tard empleades (ja que els especialistes homes solien demanar un sou massa alt) que fessin fotografies als viatges. Als inicis contractà especialistes com Schindler, musicòleg que comprava partitures i desaparegué amb allò que havia de comprar.

És igualment important la col•lecció de mapes: 50 cartes portolanes: de Vespuccio, La Costa Oest. Un mapa de Joan Martínez de 1582 amb el Mar roig pintat de roig, les illes pintades en or, etc. Encara que deixà de comprar cartes portolanes i les que es deixà per comprar les té el seu cosí a San Marino.

Dues de les meravelles que es guarden a la Hispanic Society són: l’únic manuscrit existent de Quevedo i una Bíblia en hebreu del segle XV, començada a Espanya i que amb l’expulsió dels jueus arribà a Portugal, on fou il•luminada, d’allà passà a Marroc i després a Itàlia. No obstant es conserven la data i firma sevillanes.

També “Libros de cabildo” de Guatemala del 1541 on s’hi apuntaven esdeveniments diaris del que era la capital en aquell moment. Amb documents firmats per diverses persones.

També el Llibre imprès el 1478, amb l’únic full que queda de la Bíblia en llemosí. La primera traducció de la Bíblia en llengua vernacla.

Encara que els més coneguts són:

La primera edició de “la Celestina”. Un dels llibres més importants per a la seva col•lecció i que pogué aconseguir finalment en regalar a la Morgan Library el facsímil del llibre.

La primera edició “del Quijote” 1605. On el subtítol és: “El ingenioso hidalgo don Quixote de la Mancha, compuello por Miguel de Cervantes Saavedra”.

Indignats

http://www.clarin.com/mundo/indignados-Espana-extienden-Europa_0_484151851.html
http://www.welt.de/politik/ausland/article13385514/Zehntausende-Spanier-demonstrieren-trotz-Verbots.html

Potser que Espanya hagi fet de pont entre els països tradicionalment islàmics i la resta del món?
Sé que em mou la ingenuïtat en escriure aquesta frase. M'agradaria pensar que la gent es mourà, que aconseguirem canviar-ho tot, que derrocarem el sistema que ha sotmès a gran part del món a una pobresa perpètua. Potser un dia paguem tots per això, però potser hi ha una petita escletxa a l'esperança malgrat tot?

Em fa por que les petites protestes que hi ha de moment només recolzin Espanya, que no cridin pels seus propis problemes que tot aquest sistema els ha brindat.

(Post in progress...)

No veig les estrelles

La llum de la ciutat cobreix les estrelles. És fàcil establir una analogia entre aquesta frase i l'efecte de la ciutat sobre les coses importants.

Quant de temps fa que no mires les estrelles?

Com pots mirar-les si no les pots veure?

Sobre gustos

El gust general:
http://yaestaellistoquetodolosabe.lacoctelera.net/post/2006/04/20/expertos-descubren-dos-nuevos-sabores-basicos-adiposo-y-el

El gust dels gats:
http://www.meneame.net/story/gatos-no-detectan-sabor-dulce-pero-detectan-otros-sabores-humanos-no-podemos
http://www.scientificamerican.com/article.cfm?id=strange-but-true-cats-cannot-taste-sweets
http://www.mascotas.com/secciones/gato-conducta.asp?contenido=38362

(Arqueologia, apunts)

(Apunts sense examen que no sé on guardar)


Estratigrafia

El mètode de treball consisteix en l'excavació d'unitats estratigràfiques i el seu registre segons les tècniques preconitzades per E. C. Harris i A. Carandini.

Unitat estratigràfica (Unitat estratigràfica = UE):

-   Unitat de deposició, natural o humana.

-   Poden ser dipòsits;

o   deposició primària

o   “ secundària

-   Interfícies verticals: rases o qualsevol forat

-   Elements de construcció.

La diferenciació entre UE es fa segons:

-   Propietats físiques:

o   Compactació

o   Coloració

o   Composició

-   Relació entre UEs:

o   Coberta per    –    cobreix a

o   Suportada per  -    suporta a

o   Omplerta ...

o   Tallada ...

o   Sincronitzada amb

o   Igual a

Totes les informacions quant a la caracterització de cada unitat estratigràfica són registrades en una fitxa individual d'unitat estratigràfica.

Tipus:

Dipòsits	Interfícies verticals	Elements de construcció
s'annexa la fitxa d'inventari de materials.

Recollida sistemàtica dels materials arqueològics:

-   Registre a les fitxes d’UE

-   Es fica en bosses inventariades i referenciades amb:

o   Número de l’UE.

-   Es renten

-   Es siglen

o   Codi del jaciment

o   Codi del sector

o   Número d’UE

-   Mostres de sediments d’UE més representatives per a:

o   Anàlisis:

§  Paleoambientals

§  Antracològics

§  Carpològics

§  Palinològics

o   També es siglen

Bios - Zoe

La lògica no explicarà el món del mite i el mite no ha d'explicar el món de la lògica.

Ens trobem en uns temps en què es troba a faltar el control del mite sobre la visió del món, per sobre del coneixement empíric. El pitjor és que davant dels brams sorgits de l'obstinació i l'absoluta ignorància, han cedit cervells que en un altre temps creia intel·ligents. Han cedit a les seves emocions, no només escolten aquests brams sinó que els contesten permetent un debat que hauria de romandre inexistent. Patètic.

Terra autem erat inanis et vacua et tenebrae super faciem abyssi et spiritus Dei ferebatur super aquas

Fa molt de temps creia que la ciència es deslliurà de les urpes del mitos, però no és així del tot. Crec que el mitos mai serà destruït, l'ésser humà sempre ha de poder accedir al seu món intern, la fantasia ens fa humans. Febus i Bacus fa mil·lennis eren els representants d'aquestes dues realitats: allò que abasta els sentits i allò que abraça la sensibilitat. És senzill d'expressar: la fe és mitos, la lògica és logos.

Els científics antics explicaven les seves teories donant per fet un coneixement antic. Aquest era el mitos, surgit d'allò que no s'havia aconseguit desxifrar del món sensible.

Bé, tots sabem com la veu del mitos ha intentat suplir al logos en molts casos i molts han intentat silenciar el mitos finalment en l'odi conseqüent de molts anys de ceguera imposada. En el meu cas no sento odi, em sento orgullosa de dir que sóc el fruit tendre de la llibertat causada per l'inici d'una heterogeneitat entre aquests dos principis. Tinc fe en el meu mitos i aspiro a posseïr més informació gràcies al logos. Sé que això, malauradament, pot aportar certa sorpresa per alguns lectors, però el més ateu i escèptic té el seu propi mitos segons el meu punt de vista. Dic que aquest ideal d'heterogeneitat entre mitos i logos és tendre perquè encara es recorda l'esmentat silenci, imposat per la ceguera del mitos.

Encara que alguns apostessin -per pura rebel·lia- per l'eliminació del mitos i s'hagués intentat dur a terme en estats totalitaris orientals, els experts en logos no eren els botxins del mitos i els qui ho han estat, ha sigut de forma anecdòtica.

No obstant els qui dediquen la vida al mitos sí que volen extendre's pel logos desembocant a la seva destrucció -sí, parlo en present-. En molts casos, desgraciadament, el mitos es converteix en una idea cega en la que creus per tossuderia i pressió social. No acceptes que aquesta idea es pugui conjugar amb una altra, ni permets que sigui revocada per l'obvietat que es pugui presentar davant dels teus ulls. Un exemple simple és que el fet de ser del Barça t'impedeixi acceptar que el Madrid ha jugat bé.

No és just. Les emocions humanes ceguen tant que ens ofèn que qualsevol creença sigui fàcilment desmuntada. És cruel que ens arrenquin el mite, la imaginació, és cruel que ens arrenquin la lògica, la intel·ligència.

I sembla mentida! Després del neixement de tanta gent que és capaç de fer raonaments com el meu, una ceguera col·lectiva argumenta que els nens aprenen coses lògiques desmentides per la imaginació.

- Us sonarà l'inici d'aquest llibre:
http://books.google.es/books?id=BXjTNuXTin0C&printsec=frontcover&dq=les+metamorfosis+ovidi+vol.+I&hl=ca&ei=6cEnTa_uG-eg4QaW793fCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&sqi=2&ved=0CFYQ6AEwCQ#v=onepage&q=les%20metamorfosis%20ovidi%20vol.%20I&f=false

- Ara us sona més?: http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/12048621999195962976846/p0000001.htm#I_10_