Horts urbans

Entre setembre i octubre d'aquest any me'n vaig a una casa pròpia amb el colega.
Tenim un balcó i m'agradaria plantar-hi coses que es puguin menjar.
He anat buscant informació i la deixo anotada aquí.
El balcó és més llarg que ample, així que haig de deixar lloc per passar. Buscant buscant, he trobat informació sobre jardins verticals. De moment, més que idees aplicables directament, la majoria de les webs, em donen idees per crear coses jo a la meva manera. La idea és gastar com menys millor.
A més a més, algunes de les pàgines són molt més útils que d'altres.

Notícies:
http://www.btv.cat/btvnoticies/2012/04/27/la-fal%C2%B7lera-pels-horts-urbans-omple-terrasses-i-balcons-de-cebes-tomaquets-i-enciams/
http://www.8tv.cat/8aldia/equip-reporters/horts-urbans-del-balco-al-plat/

Links:
Horturbà - L'hort a casa
asociacion-cultivos.pdf (Objecte application/pdf )
Hort a un balcó de Barcelona
Huerto Urbano Edujardin.es
Windowfarms™
TRABAJOS CON PALETS: Trabajos con hechos con madera de palet
Jardin Decora
DIY Vertical Herb Garden with a Shoe Organizer | greenUPGRADER
Urbanbuds_Design
Stadtbedarf: urbane Designprodukte / nececity: urban designproducts

Síntesi brutal de la infantesa i inicis de Goya

Diu inspirar-se especialment en: - Velázquez
- Rembrandt
- la natura
Realitats de Goya: - Optimista (fàbrica de tapissos)
- Fantàstica (amb la malaltia i els problemes)
- Dramàtica (amb la guerra)
Família i infància: - Neix a Fuendetodos, el poble de la mare.
- L'any 31.03.1746
- La família vivia a Saragossa però escassegen els aliments.
- El pare és daurador, ofici en desús.
- Germans:
· Rita (1737), la gran, que cuidaria dels seus pares. Anirà amb Camilo a Chinchón.
· Tomás (1739), daurador com el seu pare (primogènit hereda el taller) es casa amb Polonia Elizondo.
· Jacinta (1743), morí als set anys.
· Francisco (1746), el pintor.
· Mariano (1750), mort de petit.
· Camilo (1752) que, després dels estudis eclesiàstics a la Universidad de Zaragoza, va ser capellà a Chinchón, no lluny de Madrid.
Amb qui es casa i quina serà la seva família? - 25.07.1773 a Madrid es casa amb Josefa Bayeu.
- Josefa és germana de:
· Francisco
· Fray Manuel
· Ramón
- Tenen 8 fills
·Antonio a Saragossa el 1774 i els altres a Madrid
Tots (Antonio, Eusebio, Vicente, un prematuro, María del Pilar, Francisco de Paula, Hermenegilda y Francisco Javier) van morir al néixer o sent petits menys:
Javier Goya y Bayeu, nascut el 4.12.1784, fou l'hereu del pintor.
Fuendetodos abans i ara: - El poble viu de la venda de glaç i cereals.
- El bisbe de Saragossa fa renovar el temple degut a l'estat en que es trobava.
- Es renova el 1727, sembla ser, doncs a la següent visita pastoral es diu que l'església està nova.

- La casa pertany a un oncle.
- Fou comprada el 1928 per la Junta de Aragón.
- El 1936 fou parcialment destruida.
- El 46 fou restaurada.
- Al costat hi ha “el museo del grabado”.
- Zuloaga, amic de Rusiñol enalteixen molt la figura de Goya:
- Al trobar la casa fan comprar la casa a una parenta Lucientes de Goya.
- Anys enrere, a les festes modernistes ja s'havien encarregat d'enaltir el Greco.
- Durant la guerra civil es crema l'església del poble, on el seu pare havia estat treballant.

Pare de Goya: - Daurador.
- El pare de Goya troba feina a Saragossa quan el petit té entre 4 i 5 anys, a l'església de san Pablo.
- Els anys 1760 a Saragossa es comptabilitzen 13 dauradors.
- Goya és un cognom basc.
- El rebesavi de Fsco era un mestre d'obres basc arribat a Saragossa.
- Va comprovar entre la genealogia de “marqués del Espinar” a veure si era hidalgo o no, i sembla que no.
- Després el seu nét va comprar el títol, però sembla que tampoc li pertocava.
Mare de Goya: - Filla d'hidalgos. Moltes d'aquestes famílies d'hidalgos, fins fa poc encara guardaven peces de Goya.
- L'avi Lucientes: Francisco Lucientes, de qui pren el nom.
- Padrina: Francisca Lucientes.
- Cosina Lucientes casada amb un Bayeu.
Saragossa al seu temps: - El 1775, Saragossa és la segona ciutat més important d'Espanya.

Escoles:
- El 1757 (Goya tenia 10 anys) s'obre l'academia del Buen Gusto en las Ciencias y las Artes.
- La Real Sociedad Económica Aragonesa de Amigos del País.
- Va a les escoles Pies, als jesuïtes.

Teatre:
- 1768 es fa un teatre de 1300 persones a Saragossa, q es crema als pocs anys.
- Goya n'és molt aficionat al teatre.
- El teatre, es diu, que influeix en Goya, en la pintura, amb jocs de llums i focus teatrals.

Cafès:
- Carmen Montanino (Carmen era un senyor). Era molt conegut per les tertúlies.
- També li agraden els toros. És molt forofo de Martinxo, un torero.

Bayeu i Goya tenen una relació de pique, no estaven d'acord ni en el torero que els agradava més.
Quin és el rei e els primers anys de Goya? Què vol impulsar? En detriment de què? - Carles II.
- Vol impulsar l'arquitectura.
- En detriment de les manufactures artesanals.
- Es produeix el "motín del pan"
Per què la Capella del Pilar marca un abans i un despres? - Unió de les arts.
- Obra magistral del barroc europeu.
- 1750: Arribarà Ventura Rodríguez
· Arquitecte reial
· Director de la part d'arquitectura de l'acadèmia de San Fernando.
· Fou ajudant de Filipo Juvara.
· Està entre el barroc i el neoclassicisme.

- Redecora el temple.
És una capella quadrilobulada.
- La verge no es pot/permet treure del lloc on és.
- Cúpula de González Velázquez, que fa el projecte a Roma
mentre és amb:
Corrado Giachinto

Per aquells anys:
- González Velázques també fa la Trinità dei Espagnoli a Roma.

Goya:
- José Luzán serà el seu mestre i aprèn també de l'obra de González.
Mestres de Goya i formació: - Pràcticament autodidacta.
- José Ramírez de Arellano:
- Quan goya té uns 12 anys va al seu taller.

- Després passa a José Luzán y Martínez.
- Fàcil q Goya hi entrés per la relació que hi té son pare.
· Pare era amic de dos germans de José Luzán: juan y pedro, q eren dauradors.
- Fill de goya javier fa una biografia q parla de Luzán: estudio el dibujo desde los 13 años a la academia de zaragoza de José Luzán.

Característiques:
- Goya anava de nit a l'acadèmia de dibuix i de dia hi treballava.
- A casa de Luzán envernissava, posava els marcs dels quadres, molia els colors...
- Tenia possibilitat d'ajudar el mestre a preparar les obres i fer còpies.
- Al taller, Luzán tenia una important col·lecció de gravats. El fa avançar moltíssim.
Mestres i les seves característiques: - José Ramírez de Arellano:
· El q treballa per la Capilla de la Seo.
- Taller on dibuixen diferents pintors.
- Posteriorment director de la primera escola de dibuix d'aragó.

- Després passa a José Luzán y Martínez. Neix al 1710 i mor el 1785
· Molt tardo romà.
· Coneix pintors italians, 1730 torna a saragossa. Gran fama, ha estat a Nàpols, Itàlia, tots molt contents.
- Treballa per la inquisició mirant quines pintures són decoroses i quines no.
- Pintor supranumerari de la casa real. Va a la cort on se li obre un ventall de solucions i noves formes.
- Família Pignatelli q ajudarà a goya quan va a roma. Pinta per ells.

Característiques de Luzán (1710 - mort 1785):
- Composicions molt pensades, molt de l'escola bolognesa.
- Interès perq hi hagi un cert espai. - Importància dels plecs.
- La pasta pictòrica, ell la treballa. Matèria gruixuda però més magra que la de Goya i Bayeu.
- Carnacions, sobretot femenines i infants, amb tonalitat molt clara.
- Cromatisme càlid, lumínic...
- Fill de goya javier fa una biografia q parla de luzan: estudio el dibujo desde los 13 años a la academia de zaragoza de jose luzan.
- Escenes amables, st josep passejant amb el nen.
- Escenes de devoció. Amb q es guanyen la vida. Obres senzilles.
- Al taller, luzan tenia una important col·lecció de gravats.
Gravats de Luzán: Corrado Giaquinto, Sebastiano Conca, Andrea Sacchi, Pietro da Cortona, Guido Renni, Carlo Maratta.

- Corrado Giaquinto.


- Sebastiano Conca

· Finals del barroc italià
· Molt conegut a Itàlia.
- Personatge que fa temes de gran magnificència i grandiositat.
Inclòs a:
Solució del sostre, coronació de la verge.

- Pietro da Cortona.

- Especialment dedicat a decoracions al fresc
- Dedicat a la pintura de rafael.
- Límits difusos entre una figura i l'altra. Li importa l'ambient, l'espai.

- Andrea Sacchi, rival de cortona

- valora el volum, individualitzar les figures.
- serà important aquesta "mort de Didon".
- Vermell, color càlid q va endavant, contraposat amb gris que allunya.

- Guido Renni

- Algunes obres són al llibre de viatges de Goya.

- Carlo Maratta:
- Líder de l'escola romana.
- Obres sòlides, tendres, juga amb efectes de llum.
- Treball de plecs que és molt rafael.
- Jerarquia lumínica pròpia del barroc.
- Com Goya en certs moments, per ex. a Aula Dei.

- Segur que Luzán va fer quantitat de còpies d'obres que li agradaven, així podrien veure el color de les obres.

Tema: Eurovegas

Aquesta és la notícia.
No he pogut acabar d'escriure el comentari degut a la llargada del meu text.
Això és un post en resposta a:

Musiu - 22/05/2012 - 19:52h Un catalán montó la feria de Sevilla.Otro el molen roig de Paris.Otro la infra estructura del parque del monasterio de piedra.Otros la industria conservera en Galicia. otros en Isla Cristina.Estos son los que me vienen a la memoria.Porqué no podemos montar un Euro-vegas.?

23/05/2012 - 00:59h Pel mateix motiu que no ho hauria de fer Adelson: es destrueix un patrimoni al costat de Barcelona d'una riquesa de fauna i flora sorprenent (tenint en compte el que ha patit). Un patrimoni que no es sol divulgar per evitar algun tipus de pressió social que eviti les destrosses que hi fan des de quasi sempre. A veure la gràcia que els fa als biòlegs si s'hi posa un Eurovegas.
Ja no queden espais així tan aprop. Poden buscar altres llocs, però sembla que el delta del Llobregat serveix de calaix "desastre" on ficar tot el que no cap a Barcelona.

A part que em sembla una discriminació positiva injusta i despòtica permetre que a aquests locals s'hi fumi. Si està prohibit s'acaten les lleis. Estem acostumats a que es facin les lleis i es modifiquin en funció de qui té més. Però la llei del tabac, mal que a alguns els pesi, es va fer amb raons de molt de pes. Un argument que em rebatria això podria ser que actualment ha quedat palès que la salut i benestar de les persones és quelcom terciari en el govern.
Jo, sempre que m'ho pugui permetre, a "Eurovegas" no hi entraré, però planyo als que hi hagin de treballar. Dit això, tampoc tinc fe cega en l'èxit aclaparador que prediquen des del Parlament.
Ara, que donin més drets al tal Sheldon que a Cirsa, què vols que et digui, em sembla coherent amb ridícul en el que ens tenen ja habituats.