Cercar al bloc

dimarts, 27 de novembre del 2007

La Perversa Caricia de Satán


Treball per a una assignatura:



Catalogació d'imatges fixes de la pel·lícula: La Perversa Caricia de Satán

Les imatges fixes són normalment fotos tirades per fer el cartell de la pel·lícula o així.



Argument de la pel·lícula:

Claire Grandier (la protagonista) és una dona d'ascendència noble, amb interès pel satanisme i les """ciències""" ocultes. Busca venjar la mort del seu marit, induït al suïcidi pel Duc de Haussemont.


El Professor Gruber (el co-protagonista) ha descobert una fórmula o uns microorganismes que permeten la regeneració de teixit necròtic.


El Duc de Haussemont ofereix la seva mansió i els laboratoris d'aquesta per a la realització dels experiments que volen dur a terme els dos primers.



Loretta és la minyona que s'embolica amb el mosso encarregat de la quadra (que original, no?).


És una pel·lícula dolenta amb ganes. El muntatge no està ni ben fet. L'argument (fet pel director) és patètic i sense coherència. Es nota com es força el guió perquè les actrius es despullin davant la càmera (és de l'any 75, inicis del boom del "Destape" després de la mort de Paquito). La minyona i el mosso de quadra cardant en mitat d'una escena simplement per "exigències del guió". A mi em sembla bé, total, és l'únic interès que té la pel·lícula, així i tot no té gaire a veure amb la pel·lícula. D'altra banda em pregunto què pot tenir a veure amb la pel·lícula en un film que no té coherència entre les parts, amb un argument digne de la mà d'un nano de 8 anys.


Una d'aquestes incoherències estúpides és l'aparició d'un home baixet que fa del típic "Igor" de les pel·lícules de terror. És rescatat per Claire quan passejava a cavall, de les mans d'uns "catetos de poble" que el persegueixen per alguna superstició o així. El porta a un pabelló de caça li dóna menjar i li ensenya les metes. I ja es queda allà perquè ella li ho ordena. I perquè aquest tio està per allà? Ni idea, tampoc se'n sap el destí, ni si l'acaben trobant ni... res! Simplement Claire havia d'ensenyar les petxugues a algú.


Claire invoca un zombie gràcies al llibre d'Astaroth i la poció rara del professor Gruber. Hum... no sé, però em sembla que no és el dimoni ni la bibliografia més adequada per demanar aquest tipus de coses, simplement per la naturalesa del propi Astaroth. Però bé, algun "llibre" havien d'inventar-se per dur a terme un ritual satànic i per allà corria Astaroth que debia insistir per cobrar copyright o així. Bé... seguim; el "científic" per mitjà de la telepatia controla el zombie i aquest mata al duc de Haussemont, l'inductor al suïcidi del marit de Claire. I després de pit, cuixa i uns quants assassinats més, acaba la pel·lícula.


És infumable. A vegades ni es respecta l'eix d'acció. Tampoc es fa un muntatge que tingui una bona coherència narrativa. I un altre dels factors que m'ha molestat a l'hora de veure-la és que a més de ser terriblement dolenta, estava en italià. 80 minuts en què havia de parar l'orella i fixar-m'hi bé per una pel·lícula que no valia un duro... bé sí, 9€ segons un francès que te la venia per internet. Jo la vendria per un preu inferior al DVD verge, però hi ha gent molt rara pel món.



Sobre el treball: Els negatius que hi ha a la Filmoteca no són ni els originals si no internegatius (negatius de fotografies de les fotografies originals). Estan plens de ditades, el revelat és matusser i hi ha marques de llapis de la fotografia original que ni s'han molestat a treure (¿¡pa qué?!).



A partir d'ara em guardaré més de dir que una pel·lícula és dolenta després de veure com una ha conseguit tocar fons d'aquesta manera.

divendres, 23 de novembre del 2007

Passin i vegin!

Intentaré recomençar amb l'activitat d'aquest blog. No asseguro res. M'interessaria que aquesta activitat fos més o menys igual de freqüent als dos blogs: Protocolo7 i Petit diari .



Així que haig de tornar a fer una entrada de benvinguda, si no és molèstia, és clar.



En aquest blog no hi ha res d'interessant. Els que hagin visitat Protocolo7, segurament se n'hauran adonat que del què escrivim és bàsicament el què ens passa pel cap. Normalment som els últims en assabentar-nos de les coses, així que només us podem oferir el nostre punt de vista dels diferents temes que podem tractar.



Per cert, la imatge d'entrada la canviaré. Em resulta una mica violent veure'm a mi mateixa com si fos un pòster, Personalment, a part de l'egocentrisme que es pugui despendre d'aquest encapçalament, m'encanta la foto estèticament parlant i s'escau amb els colors del blog.



Segurament posaré com a administrador també a Moreloth (quan m'enrecordi), encara que possiblement no escriurà massa; prou feina té per escriure a Protocolo7.



Fins al proper post. ^^

dissabte, 2 de juny del 2007

PROTOCOLO7

A veure... XD aquest blog és com si no existís, així que... us dono aquesta direcció: http://protocolo7.blogspot.com Allà segur que hi sóc ^^.

Sobre el blog:

Aquest blog no és regular ni freqüentat. Si us fa il·lusió veure alguna cosa que mereixi mínimament la pena publicat per mi, visiteu:

PROTOCOLO7

Blog compartit per:
L'Aighash i en Moreloth