Fotos de la càmara del mòvil

Hispanic Society of America

- Conferència del dr John O'Neill a la Universitat de Barcelona -

El seu fundador fou Archer Milton Huntington (1870 – 1955), nascut al sí d’una de les famílies més riques d’Amèrica, constructora del Ferrocarril de la “Central Pacific” i de drassanes també al Pacífic. La majoria de les coses que sabem dels seus primers anys són anecdòtiques. No conservem el seu diari personal però sí que ens aporta molta informació el “A Note-Book in Northern Spain” (1998), una recopilació de cartes a la seva mare (tot i que a ella no li interessava especialment l’art hispànic), notes de premsa retallades i enganxades en un àlbum, i cartes posteriors.

El 1882 viatja a Europa. El fascinen els museus. En els quilòmetres d'obres al museu del Louvre es sent captivat per l'art. En aquest viatge li cau a les mans l’obra on es parla d’Espanya "The Zincali" de George Borrow (Londres, 1841). Després d'haver visitat Liverpool, segons ell "molt gran i bruta", va comentar degut a la lectura del llibre de Borrow: "Espanya deu ser més interessant que Liverpool". De fet la cita sobre la brutícia a Liverpool és l’únic retall del seu diari que es conserva.

Els seus pares tenien una col•lecció d'art francès, italià, etc, en part perduda en el terretrèmol de San Francisco. No obstant, no tenen pas art espanyol. Archer s'entusiasma amb Espanya degut als llibres de Borrow, que el motiven més que "informen". "La Biblia en España" l'omple de preguntes i un nou encís, catalitzadors del seu viatge a la Península Ibèrica.

Mentrestant treballa des dels 17 anys a l’empresa del seu pare, on fa d’aprenent de l’ofici. Ell seguirà concentrat en la poesia i l’estudi de l’art hispànic, pensant en la possibilitat de la fundació d’un museu. Dos anys més tard rebutja un càrrec de més responsabilitat a l’empresa i pretén dedicar-se a l’art i cultura hispànics definitivament amb l’ajut del professor William I. Knapp de la Universitat de Yale.

En el viatge a Espanya, Huntington fa els primers passos com a col•leccionista comprant algunes monedes antigues. La seva col•lecció numismàtica acabarà sent una de les més importants mundialment amb 35.000 monedes i 3.500 medalles.

L’any 1890 posseïa ja una biblioteca de 2000 exemplars, emocionant-se amb les seves noves adquisicions d’exemplars únics en vitela.

En aquesta dècada realitza diversos viatges a Espanya per buscar material per a la seva edició del “Poema de Mío Cid” i per comprar més llibres. Aconsegueix arribar a la versió manuscrita de la família Vidal. Es diu que en aquest moment s’agenollà i besà la taula.

A Espanya compra el “Libro de las Aves de Caza” de López de Ayala (il•luminat i en pergamí); “Oliveros de Castilla” de Fadrique de Basilea, en condicions perfectes; la Celestina i 244 llibres més amb factura de la llibreria Murillo. A Londres compra un exemplar de les “Siete partidas” de Alfonso el Sabio per 70 lliures esterlines i el llibre d’hores negre (de vitela tenyida), de María de Castilla (1458), del que només se’n conserven 14 exemplars, per 45 lliures.

Tot i les bones compres, el Marqués de Jerez i Hiersemann són els seus millors contactes i subministradors. Coneix el Marqués de Jerez en el seu pas per Sevilla i anys després li ven la biblioteca per 5.522.500 francs degut al desinterès dels fills a heredar-la. Això suma 10.000 llibres a la col•lecció de la Hispanic Society, establerta el 1904 i amb la innauguració de l’edifici el 1908. L’adquisició dela biblioteca del Marqués de Jerez desagrada enormement a alguns erudits espanyols en veure com gran part del patrimoni espanyol sortia d’Espanya camí a Nova York. Però Archer és un home que estudiarà tot el possible per expandir la seva col•lecció i coneixements, per exemple, estudiarà cirurgia per a realitzar el camí del Cid evitant i curant les possibles lesions del camí.

Del 1905 al 1915 Hiersemann li ven bastants dels seus llibres, i li busca llibres del seu interès que també li ven. Per desgràcia el contacte es debilita amb la Primera Guerra Mundial i acaba després dels judicis de Nürnberg en què es considera espies a Huntingon i la seva dona fins que se’ls acaba deixant en llibertat.

Fou un home que es mantingué allunyat voluntàriament de la societat nova yorquesa i per tant poc conegut. En un primer moment sí que en participà degut al desig de la seva primera dona, de la que es divorcià i després es vengué la casa i es mudà.

Una vegada fundada la Hispanic Society es dedica bàsicament a la burocràcia i en un moment donat deixa de seguir adquirint material. Un cop finalitzada la tasca de recopilació, inicià el catàleg. La feina és immensa. De fet, només de manuscrits poètics i teatrals n’hi ha un munt sense catalogar encara avui en dia. A més a més, per desgràcia, la procedència de la majoria dels seus llibres, però, és desconeguda o se’n té poca informació. Existia una divisió entre la biblioteca privada i la institucional, que aniria rebent material de la privada fins que es passa totalment la privada a la institucional. Aquesta divisió dificulta en certa mesura les coses a l’hora de fer catàleg.

Antonio Rodríguez Mullido va preparar el catàleg per la poesia del segle d’or i els manuscrits poètics de la society. Malgrat els seus esforços i aportació inestimable, les seves indicacions són poc clares en nombroses ocasions, en alguns casos apareixen bosses amb l’etiqueta: “aquí hi ha quelcom important”. Però no es sap què és important del que hi ha a la bossa.

Cal destacar que Archer fou dels primers o el primer a fundar un museu d’accés gratuït al públic i el primer a Nova York. Aquest fet es deu a la seva intenció d’expandir els coneixements de la cultura hispana i elevar-ne el perfil, intenció que el dugué a publicar facsímils d’alta qualitat i repartir-los a diferents centres d’estudis gratuïtament.

La seva col•lecció inclou llengües parlades al llarg del temps en territori hispànic: Portuguès, àrab, hebreu, català, castellà, etc. També inclou material no literari: obres d’art com el quadre de la Duquesa de Alba de Goya, ceràmiques, etc. En total la col•lecció posseix una secció de manuscrits que n’inclou 200.000, la qual no inclou la feina de Huntington, d’uns 5.000 documents més. 15.000 llibres impresos, 250 incunables (una de les col•leccions més importants), el 1931 se n’afegiren 250.000 més, 280.000 revistes, diaris, partitures i fotografies. Huntington donava gran importància als costums, indumentària i la cultura de la gent i als anys 20, als 30 i als 50 obtingué 120.000 fotografies que els plasmaven. Insistia a demanar als empleats i més tard empleades (ja que els especialistes homes solien demanar un sou massa alt) que fessin fotografies als viatges. Als inicis contractà especialistes com Schindler, musicòleg que comprava partitures i desaparegué amb allò que havia de comprar.

És igualment important la col•lecció de mapes: 50 cartes portolanes: de Vespuccio, La Costa Oest. Un mapa de Joan Martínez de 1582 amb el Mar roig pintat de roig, les illes pintades en or, etc. Encara que deixà de comprar cartes portolanes i les que es deixà per comprar les té el seu cosí a San Marino.

Dues de les meravelles que es guarden a la Hispanic Society són: l’únic manuscrit existent de Quevedo i una Bíblia en hebreu del segle XV, començada a Espanya i que amb l’expulsió dels jueus arribà a Portugal, on fou il•luminada, d’allà passà a Marroc i després a Itàlia. No obstant es conserven la data i firma sevillanes.

També “Libros de cabildo” de Guatemala del 1541 on s’hi apuntaven esdeveniments diaris del que era la capital en aquell moment. Amb documents firmats per diverses persones.

També el Llibre imprès el 1478, amb l’únic full que queda de la Bíblia en llemosí. La primera traducció de la Bíblia en llengua vernacla.

Encara que els més coneguts són:

La primera edició de “la Celestina”. Un dels llibres més importants per a la seva col•lecció i que pogué aconseguir finalment en regalar a la Morgan Library el facsímil del llibre.

La primera edició “del Quijote” 1605. On el subtítol és: “El ingenioso hidalgo don Quixote de la Mancha, compuello por Miguel de Cervantes Saavedra”.

Indignats

http://www.clarin.com/mundo/indignados-Espana-extienden-Europa_0_484151851.html
http://www.welt.de/politik/ausland/article13385514/Zehntausende-Spanier-demonstrieren-trotz-Verbots.html

Potser que Espanya hagi fet de pont entre els països tradicionalment islàmics i la resta del món?
Sé que em mou la ingenuïtat en escriure aquesta frase. M'agradaria pensar que la gent es mourà, que aconseguirem canviar-ho tot, que derrocarem el sistema que ha sotmès a gran part del món a una pobresa perpètua. Potser un dia paguem tots per això, però potser hi ha una petita escletxa a l'esperança malgrat tot?

Em fa por que les petites protestes que hi ha de moment només recolzin Espanya, que no cridin pels seus propis problemes que tot aquest sistema els ha brindat.

(Post in progress...)