Fa molt de temps creia que la ciència es deslliurà de les urpes del mitos, però no és així del tot. Crec que el mitos mai serà destruït, l'ésser humà sempre ha de poder accedir al seu món intern, la fantasia ens fa humans. Febus i Bacus fa mil·lennis eren els representants d'aquestes dues realitats: allò que abasta els sentits i allò que abraça la sensibilitat. És senzill d'expressar: la fe és mitos, la lògica és logos.
Els científics antics explicaven les seves teories donant per fet un coneixement antic. Aquest era el mitos, surgit d'allò que no s'havia aconseguit desxifrar del món sensible.
Bé, tots sabem com la veu del mitos ha intentat suplir al logos en molts casos i molts han intentat silenciar el mitos finalment en l'odi conseqüent de molts anys de ceguera imposada. En el meu cas no sento odi, em sento orgullosa de dir que sóc el fruit tendre de la llibertat causada per l'inici d'una heterogeneitat entre aquests dos principis. Tinc fe en el meu mitos i aspiro a posseïr més informació gràcies al logos. Sé que això, malauradament, pot aportar certa sorpresa per alguns lectors, però el més ateu i escèptic té el seu propi mitos segons el meu punt de vista. Dic que aquest ideal d'heterogeneitat entre mitos i logos és tendre perquè encara es recorda l'esmentat silenci, imposat per la ceguera del mitos.
Encara que alguns apostessin -per pura rebel·lia- per l'eliminació del mitos i s'hagués intentat dur a terme en estats totalitaris orientals, els experts en logos no eren els botxins del mitos i els qui ho han estat, ha sigut de forma anecdòtica.
Encara que alguns apostessin -per pura rebel·lia- per l'eliminació del mitos i s'hagués intentat dur a terme en estats totalitaris orientals, els experts en logos no eren els botxins del mitos i els qui ho han estat, ha sigut de forma anecdòtica.
No obstant els qui dediquen la vida al mitos sí que volen extendre's pel logos desembocant a la seva destrucció -sí, parlo en present-. En molts casos, desgraciadament, el mitos es converteix en una idea cega en la que creus per tossuderia i pressió social. No acceptes que aquesta idea es pugui conjugar amb una altra, ni permets que sigui revocada per l'obvietat que es pugui presentar davant dels teus ulls. Un exemple simple és que el fet de ser del Barça t'impedeixi acceptar que el Madrid ha jugat bé.
No és just. Les emocions humanes ceguen tant que ens ofèn que qualsevol creença sigui fàcilment desmuntada. És cruel que ens arrenquin el mite, la imaginació, és cruel que ens arrenquin la lògica, la intel·ligència.
I sembla mentida! Després del neixement de tanta gent que és capaç de fer raonaments com el meu, una ceguera col·lectiva argumenta que els nens aprenen coses lògiques desmentides per la imaginació.
- Us sonarà l'inici d'aquest llibre:
http://books.google.es/books?id=BXjTNuXTin0C&printsec=frontcover&dq=les+metamorfosis+ovidi+vol.+I&hl=ca&ei=6cEnTa_uG-eg4QaW793fCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&sqi=2&ved=0CFYQ6AEwCQ#v=onepage&q=les%20metamorfosis%20ovidi%20vol.%20I&f=false
- Ara us sona més?: http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/12048621999195962976846/p0000001.htm#I_10_
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada