El món és format d'esponges

El món és format d'esponges. En mulles una i les veïnes queden xopes. L'estació d'autobusos és una esponja que n'engloba moltes. Tota ella em recorda haver de viatjar constantment, i no pel plaer de visitar nous llocs sinó per necessitat, perquè la gent que estimo és lluny l'una de l'altra. El fum del tub d'escapament impregna l'estació. És una olor indiferent les primeres vegades, no fa la mateixa olor que el fum d'un cotxe. És especial, és de tub d'escapament d'autocar. La melancolia i la nostàlgia, els nervis, mals moments, ànsies, presses, són el líquid que mulla les esponges de l'estació d'autobusos i les esponges dins seu. Una és l'olor dels autocars, l'altra són els taulells lluminosos que informen d'arribades i sortides, l'altra és la companyia Alsa, l'altra és la gent dormint en bancs incòmodes, l'altra és la mala postura al seient de l'autocar, l'altra són les nàusees, l'altra són les persones pesades que no et deixen dormir. Esponges, conceptes, una té a veure amb l'altra pel líquid que carreguen.

Quan no hi siguis, recordar els meravellosos moments amb tu em farà mal. El teu record em farà mal, tot tu em faràs mal. I t'estimo moltíssim i també em farà mal. Veuré les teves coses per casa i no podré evitar girar el cap per no veure-les. Una ombra sobre el llit, em pensaré que ets tu, però no, ja no hi seràs. Creuré sentir un picarol, però serà el subconscient i les seves males passades. Tot això no passarà per res, potser demà o demà passat, evitant que t'ofeguis i agonitzis, et sedarem i t'adormirem, ja no et despertaràs. Igual dormir també em farà mal.