Ens regim per partits polítics que han evolucionat bàsicament a partir de ideologies del segle XIX. Aquestes ideologies solien mirar per la llibertat dels individus i aspiraven a les formes més justes de govern, en què la majoria tingués la veu.
Els hereus d'aquestes ideologies s'han fos en l'ànsia de poder habitual. Una democràcia no existeix sense transparència, com podem si no votar als candidats que creiem més adients si no sabem realment el què fan?
Wikileaks simplement ha permès al món veure la veritable cara dels governs actuals de forma clara i contundent, quelcom que abans només intuïem. Si un govern té por de mostrar les seves activitats a la seva població, com podem confiar en aquest govern? He vist crítiques de parbulari fetes per embaixadors de països. Si no es vol que la població sàpiga d'aquestes crítiques és perquè són inapropiades o simplement immorals i per tant no s'haurien de fer.
Internet ha permès a la població parlar, cobrir distàncies quilomètriques, que es sàpiga quina és la opinió de les masses. Wikileaks, lluita per la transparència política. Ergo els governants no volen que el poble parli ni sàpiga, ergo els governants no volen la democràcia.
Sembla que els documents de Wikileaks han precipitat la necessitat dels governants de capar la xarxa. Molta gent bòrnia creu que Wikileaks ha comès una irresponsabilitat, així que el més sorprenent de tot és que una gran porció de la població estigui d'acord amb aquells que volen amagar la veritat al poble.
Sembla que no ho recordem, però l'ésser humà ha somiat sempre amb la realitat que ens ha possibilitat la xarxa. Qui vol matar el somni de la igualtat i justícia total?
2 comentaris:
Llevamos tanto tiempo fuera de rumbo que ya ni reparamos en ello.
Una Democracia Representativa. Tal es el sistema político que reconocemos como propio. Una estructura de gobierno basada en la idea de que cada ciudadano puede y debe aportar su voz para decidir el rumbo del Estado. Sucede que, por razones prácticas, no es posible una votación particular para cada decisión (lo que sería una Democracia Directa) sino que es necesario escoger representantes que, en virtud de un plan previamente expuesto y por el que son escogidos, tomen las decisiones concretas día a día. Representantes. Me temo que ese el punto conflictivo.
Porque, no nos confundamos, no estamos eligiendo a alguien para que mande. Si bien para que el sistema funcione las decisiones del gobernante electo deben ser acatadas en un principio, estas deben ser únicamente tomadas por ser lo que éste considera que es la voluntad del pueblo. Lástima que, acostumbrados a cismas ideológicos y bipartidismos férreos, la gente suela votar siempre a los mismos partidos para evitar que salgan victoriosos los adversarios. Lástima que no recordemos que los gobernantes son humildes sirventes del pueblo, tuyos y míos, y que su función es hacer nuestra voluntad política (la de la mayoría, matizando la defensa a los pequeños sectores). Lástima que los tratemos día a día como dioses, y los miremos temerosos de lo que puedan decidir sobre nuestras vidas.
La opacidad que ha quedado manifiesta con este acontecimiento no es sino reflejo claro de que no tenemos el timón de nuestro gobierno. ¿Cómo esperaban que pudiésemos decidir el rumbo (nosotros los ciudadanos. Los que, en teoría, tenemos el poder) si no sabemos de la misa la mitad? La respuesta es obvia, ¿no te parece?
Sí, bé, això té un nom, se'n diu despotisme il·lustrat. Encara que en el lema "tot pel poble però sense el poble" ens falta la part de "tot pel poble".
Al meu entendre hauríem d'aspirar a una democràcia com més directa millor, i la espanyola (com moltes d'altres) no ho és precisament.
També penso que internet és la clau perquè en un futur els ciutadans tinguem un poder més tangible. I igualment és necessari un ensenyament millor; un gran poder comporta una gran responsabilitat, si no vols deixar el poder en mans de tarugos, evita que els ciutadans siguin tarugos.
És senzill, però sembla tan ingenu i utòpic...
Publica un comentari a l'entrada