Cercar al bloc

dijous, 8 de novembre del 2012

Text de crítica d'art que publico perquè sí


Fa molt de temps havia de fer un treball de crítica d'art del que no sabia què dir. Així que vaig començar a dir xorrades, i aquest n'és el resultat abans de començar a dir coses amb sentit:

La cultura nunca se ha analizado únicamente como un objeto puro cuyo único valor es el estético. Lo que hoy llamamos cultura, en todas sus vertientes, se ha analizado desde tiempos inmemoriales desde un punto de vista pragmático. Lo que entendemos por cultura ahora, va desde el arte a las lenguas, pasando por las tradiciones de los distintos pueblos. Seguramente los pueblos se sintieron antaño identificados con su cultura y sus tradiciones, pero estas tenían una utilidad. La lengua era para comunicarse y se imponía para marcar un territorio ocupado y hacerlo propio, algo muy útil. El arte que veneramos, se usaba por cuestiones magico-religiosas y si no por puro placer estético. Sí, es una obviedad que hay que analizar la cultura y todos sus aspectos teniendo en cuenta su contexto. Pero cuando hablamos de cultura, no (ni idea del què volia acabar de dir)

 Les hemos atribuido un valor sentimental, pues estudiando estos distintos fenómenos podemos reconocer parte de quienes fueron los que nos precedieron y reconocemos en nosotros a los pueblos más lejanos. Exprimimos sus (a saber la tonteria que anava a dir)


Es gracioso que intelectuales curtidos tengan que repetir como una letanía frases como que las piezas artísticas no son únicamente el objeto en si mismo, al que admiramos por ser agraciado con belleza. Que tampoco son el montón de oro que estamos dispuestos a pagar por él. Opino que sí lo son y que no hemos dejado de analizarlos en, a parte de tótems (Suposo que anava a dir "a parte de tótems, como eso.")

I això és tot. Així és com escric i el meu procés de creació de ximpleries. És una tonteria? Sí, així que apa, salut.

divendres, 5 d’octubre del 2012

Agapito (Kèfir)

Ja fa temps que vaig deixar de fer-ne, però durant uns quants mesos vaig estar fent quèfir.
És una mena de iogur, generalment de gust més àcid. La fermentació es duia a terme gràcies a un fong de dimensions macroscòpiques que es colava. El resultat era un iogur una mica més àcid.
Jo ho colava una segona vegada amb un drap de cotó, així queia la major part del suero i quedava un "iogur" de la consistència quasi de la filadèlfia.

Vaig fer fotos del procés i com que no sé què fer-ne, les enganxaré aquí i les esborraré de l'ordinador.

Aquest és l'Agapito. És un munt de fongs anomenats quèfir als quals els vaig posar nom com si d'un sol individu es tractés.

S'ha d'utilitzar un recipient que no s'ha de tancar hermèticament, simplement col·locar-hi a sobre un drap o paper d'alumini perquè no hi caigui ni es fiqui res dins la llet durant el procés. Aquesta llet no ha de ser desnatada, o matareu al fong de gana i us sortirà un ximixurri aigualit que no valdrà res.

S'omple aquest recipient de llet. Generalment la proporció quèfir - llet és de  2 / 10 respectivament i en un dia a temperatura ambient està fet el producte lacti per a consum humà. Es pot variar la proporció sempre tenint en compte que la llet a temperatura ambient aguanta el que aguanta i un percentatge més baix de quèfir fa que el procés trigui més.

 El fong anirà creixent (ja que s'alimenta de la llet que li estem proporcionant) i poc a poc aquesta proporció quèfir - llet estarà més igualada. En aquest punt, o bé tindreu el producte rapidíssim i en quantitats industrials o bé haureu de llençar/regalar/emmagatzemar/... en fi, desfer-vos dels grànols més dèbils i amb un aspecte més lleig i refer la proporció desitjada quèfir-llet.

 La gent amb més paciència anava remenant el recipient cada unes quantes hores per tal que fos més homogeni i el quèfir tingués disponible llet nova per a processar. Jo no ho feia i ho remenava tot al final. Potser el producte no era perfecte, però no havia d'estar-ne pendent.

No es recomana que li dongui la llum (si hi toca una mica la llum tampoc crec que passi res), així que jo tapava d'aquesta manera el recipient amb paper d'alumini. Al final ho feia amb un drapque deixava a sobre el pot. I apa!, a produir! A produir!

Com que el fong no pot tocar metall (segons la viquipèdia), el colava en un colador de plàstic. Com que aquest en concret té els forats molt grossos, a vegades s'hi escolaven trossets de fong... i això que t'enduies pel "body" al menjar-te'l, a part que era una forma de regular-ne la població.

Més fotos de com es cola:




A vegades pot trigar una mica, us podeu ajudar amb una cullera de fusta o plàstic.

L'última part del procés és opcional i ho feia jo perquè el resultat era molt cremós i agradable. Consisteix en colar-ho amb un drap de cotó, lli, o el que vulguis i et vagi millor. Es deixa unes hores fins que coli el suero al gust del cosumidor.

M'he enrotllat molt per explicar-ho, però si us hi fixeu el procés és molt simple i es fan servir estris que quasi tothom té a la cuina (menys el colador, que el vaig haver de comprar expressament i que tampoc no val gaire).

Amb una mica de sucre és molt bo. Amb una mica de mel és excel·lent. Us recomano que aneu provant, doncs la consistència d'aquest "iogur" l'escolliu vosaltres i tant pot servir de beguda, com ser untat com a formatge sobre una torrada amb una mica de melmelada de maduixa per sobre. Podeu provar-ho en plats salats i ja m'explicarà algú com li ha anat.

Salut i imaginació :)

diumenge, 27 de maig del 2012

Horts urbans

Entre setembre i octubre d'aquest any me'n vaig a una casa pròpia amb el colega.
Tenim un balcó i m'agradaria plantar-hi coses que es puguin menjar.
He anat buscant informació i la deixo anotada aquí.
El balcó és més llarg que ample, així que haig de deixar lloc per passar. Buscant buscant, he trobat informació sobre jardins verticals. De moment, més que idees aplicables directament, la majoria de les webs, em donen idees per crear coses jo a la meva manera. La idea és gastar com menys millor.
A més a més, algunes de les pàgines són molt més útils que d'altres.

Notícies:
http://www.btv.cat/btvnoticies/2012/04/27/la-fal%C2%B7lera-pels-horts-urbans-omple-terrasses-i-balcons-de-cebes-tomaquets-i-enciams/
http://www.8tv.cat/8aldia/equip-reporters/horts-urbans-del-balco-al-plat/

Links:
Horturbà - L'hort a casa
asociacion-cultivos.pdf (Objecte application/pdf )
Hort a un balcó de Barcelona
Huerto Urbano Edujardin.es
Windowfarms™
TRABAJOS CON PALETS: Trabajos con hechos con madera de palet
Jardin Decora
DIY Vertical Herb Garden with a Shoe Organizer | greenUPGRADER
Urbanbuds_Design
Stadtbedarf: urbane Designprodukte / nececity: urban designproducts

dimecres, 23 de maig del 2012

Síntesi brutal de la infantesa i inicis de Goya


Diu inspirar-se especialment en: - Velázquez
- Rembrandt
- la natura
Realitats de Goya: - Optimista (fàbrica de tapissos)
- Fantàstica (amb la malaltia i els problemes)
- Dramàtica (amb la guerra)
Família i infància: - Neix a Fuendetodos, el poble de la mare.
- L'any 31.03.1746
- La família vivia a Saragossa però escassegen els aliments.
- El pare és daurador, ofici en desús.
- Germans:
· Rita (1737), la gran, que cuidaria dels seus pares. Anirà amb Camilo a Chinchón.
· Tomás (1739), daurador com el seu pare (primogènit hereda el taller) es casa amb Polonia Elizondo.
· Jacinta (1743), morí als set anys.
· Francisco (1746), el pintor.
· Mariano (1750), mort de petit.
· Camilo (1752) que, després dels estudis eclesiàstics a la Universidad de Zaragoza, va ser capellà a Chinchón, no lluny de Madrid.
Amb qui es casa i quina serà la seva família? - 25.07.1773 a Madrid es casa amb Josefa Bayeu.
- Josefa és germana de:
· Francisco
· Fray Manuel
· Ramón
- Tenen 8 fills
·Antonio a Saragossa el 1774 i els altres a Madrid
Tots (Antonio, Eusebio, Vicente, un prematuro, María del Pilar, Francisco de Paula, Hermenegilda y Francisco Javier) van morir al néixer o sent petits menys:
Javier Goya y Bayeu, nascut el 4.12.1784, fou l'hereu del pintor.
Fuendetodos abans i ara: - El poble viu de la venda de glaç i cereals.
- El bisbe de Saragossa fa renovar el temple degut a l'estat en que es trobava.
- Es renova el 1727, sembla ser, doncs a la següent visita pastoral es diu que l'església està nova.

- La casa pertany a un oncle.
- Fou comprada el 1928 per la Junta de Aragón.
- El 1936 fou parcialment destruida.
- El 46 fou restaurada.
- Al costat hi ha “el museo del grabado”.
- Zuloaga, amic de Rusiñol enalteixen molt la figura de Goya:
- Al trobar la casa fan comprar la casa a una parenta Lucientes de Goya.
- Anys enrere, a les festes modernistes ja s'havien encarregat d'enaltir el Greco.
- Durant la guerra civil es crema l'església del poble, on el seu pare havia estat treballant.

Pare de Goya: - Daurador.
- El pare de Goya troba feina a Saragossa quan el petit té entre 4 i 5 anys, a l'església de san Pablo.
- Els anys 1760 a Saragossa es comptabilitzen 13 dauradors.
- Goya és un cognom basc.
- El rebesavi de Fsco era un mestre d'obres basc arribat a Saragossa.
- Va comprovar entre la genealogia de “marqués del Espinar” a veure si era hidalgo o no, i sembla que no.
- Després el seu nét va comprar el títol, però sembla que tampoc li pertocava.
Mare de Goya: - Filla d'hidalgos. Moltes d'aquestes famílies d'hidalgos, fins fa poc encara guardaven peces de Goya.
- L'avi Lucientes: Francisco Lucientes, de qui pren el nom.
- Padrina: Francisca Lucientes.
- Cosina Lucientes casada amb un Bayeu.
Saragossa al seu temps: - El 1775, Saragossa és la segona ciutat més important d'Espanya.

Escoles:
- El 1757 (Goya tenia 10 anys) s'obre l'academia del Buen Gusto en las Ciencias y las Artes.
- La Real Sociedad Económica Aragonesa de Amigos del País.
- Va a les escoles Pies, als jesuïtes.

Teatre:
- 1768 es fa un teatre de 1300 persones a Saragossa, q es crema als pocs anys.
- Goya n'és molt aficionat al teatre.
- El teatre, es diu, que influeix en Goya, en la pintura, amb jocs de llums i focus teatrals.

Cafès:
- Carmen Montanino (Carmen era un senyor). Era molt conegut per les tertúlies.
- També li agraden els toros. És molt forofo de Martinxo, un torero.

Bayeu i Goya tenen una relació de pique, no estaven d'acord ni en el torero que els agradava més.
Quin és el rei e els primers anys de Goya? Què vol impulsar? En detriment de què? - Carles II.
- Vol impulsar l'arquitectura.
- En detriment de les manufactures artesanals.
- Es produeix el "motín del pan"
Per què la Capella del Pilar marca un abans i un despres? - Unió de les arts.
- Obra magistral del barroc europeu.
- 1750: Arribarà Ventura Rodríguez
· Arquitecte reial
· Director de la part d'arquitectura de l'acadèmia de San Fernando.
· Fou ajudant de Filipo Juvara.
· Està entre el barroc i el neoclassicisme.

- Redecora el temple.
És una capella quadrilobulada.
- La verge no es pot/permet treure del lloc on és.
- Cúpula de González Velázquez, que fa el projecte a Roma
mentre és amb:
Corrado Giachinto

Per aquells anys:
- González Velázques també fa la Trinità dei Espagnoli a Roma.

Goya:
- José Luzán serà el seu mestre i aprèn també de l'obra de González.
Mestres de Goya i formació: - Pràcticament autodidacta.
- José Ramírez de Arellano:
- Quan goya té uns 12 anys va al seu taller.

- Després passa a José Luzán y Martínez.
- Fàcil q Goya hi entrés per la relació que hi té son pare.
· Pare era amic de dos germans de José Luzán: juan y pedro, q eren dauradors.
- Fill de goya javier fa una biografia q parla de Luzán: estudio el dibujo desde los 13 años a la academia de zaragoza de José Luzán.

Característiques:
- Goya anava de nit a l'acadèmia de dibuix i de dia hi treballava.
- A casa de Luzán envernissava, posava els marcs dels quadres, molia els colors...
- Tenia possibilitat d'ajudar el mestre a preparar les obres i fer còpies.
- Al taller, Luzán tenia una important col·lecció de gravats. El fa avançar moltíssim.
Mestres i les seves característiques: - José Ramírez de Arellano:
· El q treballa per la Capilla de la Seo.
- Taller on dibuixen diferents pintors.
- Posteriorment director de la primera escola de dibuix d'aragó.

- Després passa a José Luzán y Martínez. Neix al 1710 i mor el 1785
· Molt tardo romà.
· Coneix pintors italians, 1730 torna a saragossa. Gran fama, ha estat a Nàpols, Itàlia, tots molt contents.
- Treballa per la inquisició mirant quines pintures són decoroses i quines no.
- Pintor supranumerari de la casa real. Va a la cort on se li obre un ventall de solucions i noves formes.
- Família Pignatelli q ajudarà a goya quan va a roma. Pinta per ells.

Característiques de Luzán (1710 - mort 1785):
- Composicions molt pensades, molt de l'escola bolognesa.
- Interès perq hi hagi un cert espai. - Importància dels plecs.
- La pasta pictòrica, ell la treballa. Matèria gruixuda però més magra que la de Goya i Bayeu.
- Carnacions, sobretot femenines i infants, amb tonalitat molt clara.
- Cromatisme càlid, lumínic...
- Fill de goya javier fa una biografia q parla de luzan: estudio el dibujo desde los 13 años a la academia de zaragoza de jose luzan.
- Escenes amables, st josep passejant amb el nen.
- Escenes de devoció. Amb q es guanyen la vida. Obres senzilles.
- Al taller, luzan tenia una important col·lecció de gravats.
Gravats de Luzán: Corrado Giaquinto, Sebastiano Conca, Andrea Sacchi, Pietro da Cortona, Guido Renni, Carlo Maratta.

- Corrado Giaquinto.


- Sebastiano Conca

· Finals del barroc italià
· Molt conegut a Itàlia.
- Personatge que fa temes de gran magnificència i grandiositat.
Inclòs a:
Solució del sostre, coronació de la verge.

- Pietro da Cortona.

- Especialment dedicat a decoracions al fresc
- Dedicat a la pintura de rafael.
- Límits difusos entre una figura i l'altra. Li importa l'ambient, l'espai.

- Andrea Sacchi, rival de cortona

- valora el volum, individualitzar les figures.
- serà important aquesta "mort de Didon".
- Vermell, color càlid q va endavant, contraposat amb gris que allunya.

- Guido Renni

- Algunes obres són al llibre de viatges de Goya.

- Carlo Maratta:
- Líder de l'escola romana.
- Obres sòlides, tendres, juga amb efectes de llum.
- Treball de plecs que és molt rafael.
- Jerarquia lumínica pròpia del barroc.
- Com Goya en certs moments, per ex. a Aula Dei.

- Segur que Luzán va fer quantitat de còpies d'obres que li agradaven, així podrien veure el color de les obres.

Tema: Eurovegas

Aquesta és la notícia.
No he pogut acabar d'escriure el comentari degut a la llargada del meu text.
Això és un post en resposta a:
Musiu - 22/05/2012 - 19:52h Un catalán montó la feria de Sevilla.Otro el molen roig de Paris.Otro la infra estructura del parque del monasterio de piedra.Otros la industria conservera en Galicia. otros en Isla Cristina.Estos son los que me vienen a la memoria.Porqué no podemos montar un Euro-vegas.?
23/05/2012 - 00:59h Pel mateix motiu que no ho hauria de fer Adelson: es destrueix un patrimoni al costat de Barcelona d'una riquesa de fauna i flora sorprenent (tenint en compte el que ha patit). Un patrimoni que no es sol divulgar per evitar algun tipus de pressió social que eviti les destrosses que hi fan des de quasi sempre. A veure la gràcia que els fa als biòlegs si s'hi posa un Eurovegas.
Ja no queden espais així tan aprop. Poden buscar altres llocs, però sembla que el delta del Llobregat serveix de calaix "desastre" on ficar tot el que no cap a Barcelona.

A part que em sembla una discriminació positiva injusta i despòtica permetre que a aquests locals s'hi fumi. Si està prohibit s'acaten les lleis. Estem acostumats a que es facin les lleis i es modifiquin en funció de qui té més. Però la llei del tabac, mal que a alguns els pesi, es va fer amb raons de molt de pes. Un argument que em rebatria això podria ser que actualment ha quedat palès que la salut i benestar de les persones és quelcom terciari en el govern.
Jo, sempre que m'ho pugui permetre, a "Eurovegas" no hi entraré, però planyo als que hi hagin de treballar. Dit això, tampoc tinc fe cega en l'èxit aclaparador que prediquen des del Parlament.
Ara, que donin més drets al tal Sheldon que a Cirsa, què vols que et digui, em sembla coherent amb ridícul en el que ens tenen ja habituats.

dissabte, 24 de setembre del 2011

Se'm fa antinatural. Sempre, des de que vas començar a existir, has estat amb mi i no puc entendre que ja no hi siguis. M'he acostumat a esperar, a que si espero algun dia podré tornar a veure o a fer allò que vull. Però no tinc aquesta opció amb tu. Amb tu m'haig de resignar, i no m'hi he acostumat a resignar-me a no tornar-te a veure. No podré abraçar-te ni fer-te petons ni jugar amb tu. Cada cop que tinc temps per avorrir-me no puc evitar pensar en tu i no poder-te anar a buscar o, el que és pitjor, començar a fer-ho i parar-me un segon i dir: no pots trobar-lo, mai el trobaràs.
Tinc encara el llit on dormies amb pèls de color marronós quasi negre. Abans tenies un pèl preciós de color negre profund i brillant. És terrible pensar en l'última vegada que et vaig veure; patint, malalt, amb problemes per respirar. Et trobo tant a faltar i no puc fer res. Sec, impotent, perquè no hi ha res a fer. No estic acostumada a que em diguin "no", que em diguin "mai més". Recordo haver-te abraçat i fer-te un petó. Vas entrar dins el cistell i et vas quedar adormit. Et recordo respirant malament i amb problemes per caminar.
No és just, no vaig poder dir-te on et portàvem ni perquè. No vaig poder parlar amb tu. Ni tan sols vaig poder pensar-m'ho. Però quan vas deixar de respirar, em va caure tot. L'esperança falsa, mentidera, puta esperança que fa que caiguis de més a munt, l'esperança de pensar que potser, buscant molt o amb diners, podries estar més temps amb mi.
Et trobo tant a faltar.

dissabte, 27 d’agost del 2011

Odio

Que la Merkel se tape el escote (lo del escote no tiene relación, pero no me apetece vérselo). Vendiendo España en general como un país de vagos, que se pasan el día al sol, cuando tiene de las jornadas laborales más largas de Europa. Es que claro, la producción es una mierda, pero la vaca no da más de sí.

Sinceramente, no sé como tiene los sagrados ovarios de decir lo que dice de según que estados miembros, sin tener ni puta idea de como lo están pasando más que por descripciones económicas vagas.

He estado en Alemania y sé que generalmente la gente allí puede vivir bien (aunque cada vez peor), muchos pueden comer después de pagar el alquiler. Por cierto, las bondades de la Merkel destacan por cargarse el estado del bienestar tanto como puede. A los más ricos ni se les exige, y el Deutsche Bank sigue fresco como una rosa, eso sí, los ciudadanos con el culo en pompa. Alemania no ha estado tan mal en décadas. Recuerdo en Göttingen un señor pidiendo dinero en el hospital para pagar sus medicinas. Seguridad social para ellos es: 10€ por día de hospital y por visita.

http://www.lavanguardia.com/internacional/20110805/54196109629/degradacion-social-en-alemania-segun-la-onu.html En fin, tampoco aporta mucho el artículo, pero la Merkel lo está haciendo jodidamente mal.

dilluns, 1 d’agost del 2011

El món és format d'esponges

El món és format d'esponges. En mulles una i les veïnes queden xopes. L'estació d'autobusos és una esponja que n'engloba moltes. Tota ella em recorda haver de viatjar constantment, i no pel plaer de visitar nous llocs sinó per necessitat, perquè la gent que estimo és lluny l'una de l'altra. El fum del tub d'escapament impregna l'estació. És una olor indiferent les primeres vegades, no fa la mateixa olor que el fum d'un cotxe. És especial, és de tub d'escapament d'autocar. La melancolia i la nostàlgia, els nervis, mals moments, ànsies, presses, són el líquid que mulla les esponges de l'estació d'autobusos i les esponges dins seu. Una és l'olor dels autocars, l'altra són els taulells lluminosos que informen d'arribades i sortides, l'altra és la companyia Alsa, l'altra és la gent dormint en bancs incòmodes, l'altra és la mala postura al seient de l'autocar, l'altra són les nàusees, l'altra són les persones pesades que no et deixen dormir. Esponges, conceptes, una té a veure amb l'altra pel líquid que carreguen.

Quan no hi siguis, recordar els meravellosos moments amb tu em farà mal. El teu record em farà mal, tot tu em faràs mal. I t'estimo moltíssim i també em farà mal. Veuré les teves coses per casa i no podré evitar girar el cap per no veure-les. Una ombra sobre el llit, em pensaré que ets tu, però no, ja no hi seràs. Creuré sentir un picarol, però serà el subconscient i les seves males passades. Tot això no passarà per res, potser demà o demà passat, evitant que t'ofeguis i agonitzis, et sedarem i t'adormirem, ja no et despertaràs. Igual dormir també em farà mal.

dimecres, 25 de maig del 2011

dilluns, 23 de maig del 2011

Hispanic Society of America

- Conferència del dr John O'Neill a la Universitat de Barcelona -

El seu fundador fou Archer Milton Huntington (1870 – 1955), nascut al sí d’una de les famílies més riques d’Amèrica, constructora del Ferrocarril de la “Central Pacific” i de drassanes també al Pacífic. La majoria de les coses que sabem dels seus primers anys són anecdòtiques. No conservem el seu diari personal però sí que ens aporta molta informació el “A Note-Book in Northern Spain” (1998), una recopilació de cartes a la seva mare (tot i que a ella no li interessava especialment l’art hispànic), notes de premsa retallades i enganxades en un àlbum, i cartes posteriors.

El 1882 viatja a Europa. El fascinen els museus. En els quilòmetres d'obres al museu del Louvre es sent captivat per l'art. En aquest viatge li cau a les mans l’obra on es parla d’Espanya "The Zincali" de George Borrow (Londres, 1841). Després d'haver visitat Liverpool, segons ell "molt gran i bruta", va comentar degut a la lectura del llibre de Borrow: "Espanya deu ser més interessant que Liverpool". De fet la cita sobre la brutícia a Liverpool és l’únic retall del seu diari que es conserva.

Els seus pares tenien una col•lecció d'art francès, italià, etc, en part perduda en el terretrèmol de San Francisco. No obstant, no tenen pas art espanyol. Archer s'entusiasma amb Espanya degut als llibres de Borrow, que el motiven més que "informen". "La Biblia en España" l'omple de preguntes i un nou encís, catalitzadors del seu viatge a la Península Ibèrica.

Mentrestant treballa des dels 17 anys a l’empresa del seu pare, on fa d’aprenent de l’ofici. Ell seguirà concentrat en la poesia i l’estudi de l’art hispànic, pensant en la possibilitat de la fundació d’un museu. Dos anys més tard rebutja un càrrec de més responsabilitat a l’empresa i pretén dedicar-se a l’art i cultura hispànics definitivament amb l’ajut del professor William I. Knapp de la Universitat de Yale.

En el viatge a Espanya, Huntington fa els primers passos com a col•leccionista comprant algunes monedes antigues. La seva col•lecció numismàtica acabarà sent una de les més importants mundialment amb 35.000 monedes i 3.500 medalles.

L’any 1890 posseïa ja una biblioteca de 2000 exemplars, emocionant-se amb les seves noves adquisicions d’exemplars únics en vitela.

En aquesta dècada realitza diversos viatges a Espanya per buscar material per a la seva edició del “Poema de Mío Cid” i per comprar més llibres. Aconsegueix arribar a la versió manuscrita de la família Vidal. Es diu que en aquest moment s’agenollà i besà la taula.

A Espanya compra el “Libro de las Aves de Caza” de López de Ayala (il•luminat i en pergamí); “Oliveros de Castilla” de Fadrique de Basilea, en condicions perfectes; la Celestina i 244 llibres més amb factura de la llibreria Murillo. A Londres compra un exemplar de les “Siete partidas” de Alfonso el Sabio per 70 lliures esterlines i el llibre d’hores negre (de vitela tenyida), de María de Castilla (1458), del que només se’n conserven 14 exemplars, per 45 lliures.

Tot i les bones compres, el Marqués de Jerez i Hiersemann són els seus millors contactes i subministradors. Coneix el Marqués de Jerez en el seu pas per Sevilla i anys després li ven la biblioteca per 5.522.500 francs degut al desinterès dels fills a heredar-la. Això suma 10.000 llibres a la col•lecció de la Hispanic Society, establerta el 1904 i amb la innauguració de l’edifici el 1908. L’adquisició dela biblioteca del Marqués de Jerez desagrada enormement a alguns erudits espanyols en veure com gran part del patrimoni espanyol sortia d’Espanya camí a Nova York. Però Archer és un home que estudiarà tot el possible per expandir la seva col•lecció i coneixements, per exemple, estudiarà cirurgia per a realitzar el camí del Cid evitant i curant les possibles lesions del camí.

Del 1905 al 1915 Hiersemann li ven bastants dels seus llibres, i li busca llibres del seu interès que també li ven. Per desgràcia el contacte es debilita amb la Primera Guerra Mundial i acaba després dels judicis de Nürnberg en què es considera espies a Huntingon i la seva dona fins que se’ls acaba deixant en llibertat.

Fou un home que es mantingué allunyat voluntàriament de la societat nova yorquesa i per tant poc conegut. En un primer moment sí que en participà degut al desig de la seva primera dona, de la que es divorcià i després es vengué la casa i es mudà.

Una vegada fundada la Hispanic Society es dedica bàsicament a la burocràcia i en un moment donat deixa de seguir adquirint material. Un cop finalitzada la tasca de recopilació, inicià el catàleg. La feina és immensa. De fet, només de manuscrits poètics i teatrals n’hi ha un munt sense catalogar encara avui en dia. A més a més, per desgràcia, la procedència de la majoria dels seus llibres, però, és desconeguda o se’n té poca informació. Existia una divisió entre la biblioteca privada i la institucional, que aniria rebent material de la privada fins que es passa totalment la privada a la institucional. Aquesta divisió dificulta en certa mesura les coses a l’hora de fer catàleg.

Antonio Rodríguez Mullido va preparar el catàleg per la poesia del segle d’or i els manuscrits poètics de la society. Malgrat els seus esforços i aportació inestimable, les seves indicacions són poc clares en nombroses ocasions, en alguns casos apareixen bosses amb l’etiqueta: “aquí hi ha quelcom important”. Però no es sap què és important del que hi ha a la bossa.

Cal destacar que Archer fou dels primers o el primer a fundar un museu d’accés gratuït al públic i el primer a Nova York. Aquest fet es deu a la seva intenció d’expandir els coneixements de la cultura hispana i elevar-ne el perfil, intenció que el dugué a publicar facsímils d’alta qualitat i repartir-los a diferents centres d’estudis gratuïtament.

La seva col•lecció inclou llengües parlades al llarg del temps en territori hispànic: Portuguès, àrab, hebreu, català, castellà, etc. També inclou material no literari: obres d’art com el quadre de la Duquesa de Alba de Goya, ceràmiques, etc. En total la col•lecció posseix una secció de manuscrits que n’inclou 200.000, la qual no inclou la feina de Huntington, d’uns 5.000 documents més. 15.000 llibres impresos, 250 incunables (una de les col•leccions més importants), el 1931 se n’afegiren 250.000 més, 280.000 revistes, diaris, partitures i fotografies. Huntington donava gran importància als costums, indumentària i la cultura de la gent i als anys 20, als 30 i als 50 obtingué 120.000 fotografies que els plasmaven. Insistia a demanar als empleats i més tard empleades (ja que els especialistes homes solien demanar un sou massa alt) que fessin fotografies als viatges. Als inicis contractà especialistes com Schindler, musicòleg que comprava partitures i desaparegué amb allò que havia de comprar.

És igualment important la col•lecció de mapes: 50 cartes portolanes: de Vespuccio, La Costa Oest. Un mapa de Joan Martínez de 1582 amb el Mar roig pintat de roig, les illes pintades en or, etc. Encara que deixà de comprar cartes portolanes i les que es deixà per comprar les té el seu cosí a San Marino.

Dues de les meravelles que es guarden a la Hispanic Society són: l’únic manuscrit existent de Quevedo i una Bíblia en hebreu del segle XV, començada a Espanya i que amb l’expulsió dels jueus arribà a Portugal, on fou il•luminada, d’allà passà a Marroc i després a Itàlia. No obstant es conserven la data i firma sevillanes.

També “Libros de cabildo” de Guatemala del 1541 on s’hi apuntaven esdeveniments diaris del que era la capital en aquell moment. Amb documents firmats per diverses persones.

També el Llibre imprès el 1478, amb l’únic full que queda de la Bíblia en llemosí. La primera traducció de la Bíblia en llengua vernacla.

Encara que els més coneguts són:

La primera edició de “la Celestina”. Un dels llibres més importants per a la seva col•lecció i que pogué aconseguir finalment en regalar a la Morgan Library el facsímil del llibre.

La primera edició “del Quijote” 1605. On el subtítol és: “El ingenioso hidalgo don Quixote de la Mancha, compuello por Miguel de Cervantes Saavedra”.

dissabte, 21 de maig del 2011

Indignats

http://www.clarin.com/mundo/indignados-Espana-extienden-Europa_0_484151851.html
http://www.welt.de/politik/ausland/article13385514/Zehntausende-Spanier-demonstrieren-trotz-Verbots.html

Potser que Espanya hagi fet de pont entre els països tradicionalment islàmics i la resta del món?
Sé que em mou la ingenuïtat en escriure aquesta frase. M'agradaria pensar que la gent es mourà, que aconseguirem canviar-ho tot, que derrocarem el sistema que ha sotmès a gran part del món a una pobresa perpètua. Potser un dia paguem tots per això, però potser hi ha una petita escletxa a l'esperança malgrat tot?

Em fa por que les petites protestes que hi ha de moment només recolzin Espanya, que no cridin pels seus propis problemes que tot aquest sistema els ha brindat.

(Post in progress...)

dimecres, 19 de gener del 2011

No veig les estrelles

La llum de la ciutat cobreix les estrelles. És fàcil establir una analogia entre aquesta frase i l'efecte de la ciutat sobre les coses importants.

Quant de temps fa que no mires les estrelles?
Com pots mirar-les si no les pots veure?

dimarts, 18 de gener del 2011

Sobre gustos

El gust general:
http://yaestaellistoquetodolosabe.lacoctelera.net/post/2006/04/20/expertos-descubren-dos-nuevos-sabores-basicos-adiposo-y-el

El gust dels gats:
http://www.meneame.net/story/gatos-no-detectan-sabor-dulce-pero-detectan-otros-sabores-humanos-no-podemos
http://www.scientificamerican.com/article.cfm?id=strange-but-true-cats-cannot-taste-sweets
http://www.mascotas.com/secciones/gato-conducta.asp?contenido=38362

(Arqueologia, apunts)

(Apunts sense examen que no sé on guardar)


Estratigrafia

El mètode de treball consisteix en l'excavació d'unitats estratigràfiques i el seu registre segons les tècniques preconitzades per E. C. Harris i A. Carandini.
Unitat estratigràfica (Unitat estratigràfica = UE):
-   Unitat de deposició, natural o humana.
-   Poden ser dipòsits;
o   deposició primària
o   “ secundària
-   Interfícies verticals: rases o qualsevol forat
-   Elements de construcció.
La diferenciació entre UE es fa segons:
-   Propietats físiques:
o   Compactació
o   Coloració
o   Composició
-   Relació entre UEs:
o   Coberta per    –    cobreix a
o   Suportada per  -    suporta a
o   Omplerta ...
o   Tallada ...
o   Sincronitzada amb
o   Igual a


Totes les informacions quant a la caracterització de cada unitat estratigràfica són registrades en una fitxa individual d'unitat estratigràfica.
Tipus:
Dipòsits
Interfícies verticals
Elements de construcció
s'annexa la fitxa d'inventari de materials.



Recollida sistemàtica dels materials arqueològics:
-   Registre a les fitxes d’UE
-   Es fica en bosses inventariades i referenciades amb:
o   Número de l’UE.
-   Es renten
-   Es siglen
o   Codi del jaciment
o   Codi del sector
o   Número d’UE
-   Mostres de sediments d’UE més representatives per a:
o   Anàlisis:
§  Paleoambientals
§  Antracològics
§  Carpològics
§  Palinològics
o   També es siglen

dissabte, 8 de gener del 2011

Bios - Zoe

La lògica no explicarà el món del mite i el mite no ha d'explicar el món de la lògica.

Ens trobem en uns temps en què es troba a faltar el control del mite sobre la visió del món, per sobre del coneixement empíric. El pitjor és que davant dels brams sorgits de l'obstinació i l'absoluta ignorància, han cedit cervells que en un altre temps creia intel·ligents. Han cedit a les seves emocions, no només escolten aquests brams sinó que els contesten permetent un debat que hauria de romandre inexistent. Patètic.


Sobre el blog:

Aquest blog no és regular ni freqüentat. Si us fa il·lusió veure alguna cosa que mereixi mínimament la pena publicat per mi, visiteu:

PROTOCOLO7

Blog compartit per:
L'Aighash i en Moreloth